foto Mariona, album Picasa.
3 – 9 -09
La roca dura, robusta, incombustible...
L’aigua l’acarona, la colpeja fins marcar.
Blanca escuma, fullosa, comestible
Va besant, abraç curt, la fortalesa minant.
No es cansa de moure ses braços i cames,
Un fragor intern vol fer-se seu el rocam.
Insistent obre, avança i es fa enrere ses rames
Rampells de rascle potent, llençant veus que no moren mai.
S’ofereix la roca dura,
és vençuda per l’usura
del contacte amarat.
Holaaa!Doncs treballant i treballant i encara treballant una mica més. I quan no intentant descansar i no fer res.Intento no abandonar el blog però m'és impossible escriure jo,llegir els altres blogs, comentar...Però m'enyoro força!M'enrecordo Avi Anton,a veure si torno aviat!Una abraçada ben forta!!
ResponEliminaMALKETA.- Esperava que un dia tornaries.Estic content, per que et veig contenta i això em satisfà.La vida té molts dies i moltes nits... ja m'entens,el cas és no claudicar mai... Que la salut t'acompanyi, i una miqueta de dineró que l'amor el tens dins teu, no el facis marxar.Avi Anton- sols per tu - Anton.
ResponEliminaAnton, saps triar unes fotos precioses per escriure sobre elles :-))
ResponEliminaLa imatge de les ones colpejant la roca és maquísima "dura, robusta, incombustible"...
La teva neta fa fotos molt maques i amés, l'avi li posa una lletra preciosa amb tanta força!
ResponEliminaQuina foto més bonica!!!
ResponEliminaQuin contrast no?
Salut!!
La perseverança pot fer miques el material més resistent i tu, amb el teu poema ho confirmes.
ResponElimina