foto del blog de l'-assumpta- secrets compartits
14 - 8 -09
Dos caragoles de mar per núvol xuclades,
amararen en tija d’un camp de blat.
Quan el sol naixent portava flors rosades
ensenyaren el contrallum dels seus caps.
El sol digué : - Com és que a mar son amagades
vostres closques irredents i ara traieu cap?
- Hem vingut a terra a besar nostres germanes
que aquí sols punxen i enyoren ser-ne cards.
Voldríem que sa flor en fos bona, comestible
que trenques motlles i a naltres s’assemblés,
joioses alegrant gerros d’altars de Déu.
...I seguim amb una caloreta que dóna...mal gust. Con tal puguem respirar que deia l'oncle Sebio... Anton.
ResponEliminaAi Anton!, si que en fa de calor i molta, però ja sabem que per aquestes dates el que toca és suar la cansalada, je,je. Aquí a la biblioteca amb l'aire condicionat s'està força bé.
ResponEliminaQuan el torni a tenir a casa ja faré els enllaços.
La que ha quedat segona en el concurs i que ha fet el Josep, és semblant a aquesta.
Aquestes totes són fetes amb la càmera nova i amb tantes opcions... em perdo i em costa més de trobar-les-hi el "punt".
Ara quan surti d'aquí, aniré a fer-ne més.
Un petonet i una forta abraçadaaaaa!
;)
Una foto molt bonica, i les paraules l'acompanyen molt bé.
ResponEliminaQuina foto més maca, l-assumpta-!! I, com diu la Carme, unes paraules que l'acompanyen molt bé :-)
ResponEliminaAi, Anton... és que amb aquesta calor, aviat jo ja no respiraré... uffff