Avui al blog 365 CONTES, hi figura un escrit o relat meu cedit pel repte
que s'ha posat Bajoqueta a complir en aquest termini d'un any seguit de relats.
Una iniciativa elogiable que em d'intentar entre tots poortar a terme, us ho demano
igual que ho sol·licita el conductor l'inefable ,Bajoqueta. Anton.
9 – 6 – 09
-Trauré les verdes fulles
que tapen el teu pit
per que el sol et besi ....–
parla directe el desig.
Avui camina
per la frondositat
veient en son mirar i delit
la immensitat subjugant
de tot l’arbriu.
Té seves metes precises
que proclama decidit.
Confessant la seva pressa
d’aconseguir, d’aconseguir.
Ses ulls es materialitzen
l’acció clama destí...
-Trauré les verdes fulles
que tapen el teu pit
per que el sol et besi ....–
parla directe el desig.
Avui camina
per la frondositat
veient en son mirar i delit
la immensitat subjugant
de tot l’arbriu.
Té seves metes precises
que proclama decidit.
Confessant la seva pressa
d’aconseguir, d’aconseguir.
Ses ulls es materialitzen
l’acció clama destí...
- M’encanta ton color i tendresa,
l’innocència en que vius
l’innocència en que vius
M’encanta tenir-te prop
préssec de mugró fi,
que els meus llavis et besin
i amb fruïció et mosseguin
i em duguin al paroxisme,
préssec de mugró fi,
que els meus llavis et besin
i amb fruïció et mosseguin
i em duguin al paroxisme,
em duguin a l’infinit.
la fruita dalt de l'arbre és una bona imatge del desig
ResponEliminaPerquè el poema te l'havia llegit perquè no puc treure els ulls dels préssecs! (boca aigua...)
ResponElimina