Amb el títol de EL DESIG en Personatges Itinerants hi ha l'escrit nº 1
8 – 6 – 09
Recordà l’instant del desig
la visió l’impressionava.
Allà en l’arbriu
sorgia l’estiu
en sa mirada.
Les fulles verd vestit
Recordà l’instant del desig
la visió l’impressionava.
Allà en l’arbriu
sorgia l’estiu
en sa mirada.
Les fulles verd vestit
amagava
la carn verge deliciosa...
Pensament i mirada,
desig,goig i joia,
anhel, espera, neguit
que corrou i mata...
Posà la ma com carícia
en la pell vermella
borronada...
i s’omplia el cos de besllum
fins dins l’ànima.
la carn verge deliciosa...
Pensament i mirada,
desig,goig i joia,
anhel, espera, neguit
que corrou i mata...
Posà la ma com carícia
en la pell vermella
borronada...
i s’omplia el cos de besllum
fins dins l’ànima.
La boca aigua... el sol, l'estiu, el color, el sabor, el suc, la olor... "allà en l'arbriu, sorgia l'estiu". Una preciositat de poema i moltes ganes de menjar el préssec de la foto!
ResponEliminaAnton... quantes temptacions hi caben en una foto i en poema? La de queixalar un préssec, la de dibuixar-lo un cop més, la d'omplir-me el cos de besllum fins dons l'ànima...
ResponEliminaUn desig vermell passió, una dolça temptació...
ResponEliminaLa fotografia és bonica, però aquest poema és rodó! i a més... em sembla una "delícia"!
Si m'ho permets l'imprimeixo, m'ha encantat!!!
Bona setmana, Anton!
;)
PD: Amb la setmana que es preparava a la feina, per ser dilluns, encara no ha estat massa dur!
Pensament positiu i la resta a fer..., je,je
Ai!! Em pensava que deies que era el mateix, que el copiaves al teu blog també... i jo pensava, "ui, si és diferent!!" jeje
ResponEliminaAquest deliciós pressec dóna molt de si :-)