13 - 3 -09Va aixecar el braç, la ma
I volia collir el núvol.
Va obrir els llavis, la boca
I s’engoliria el vent.
Esbatanà els ulls
I comprenia seva inutilitat.
No tenia braços,
No tenia boca,
No tenia ulls...
Per el que ell volia.
El manaven
Com a un autòmat
Amb lleis...!!!
Que molts s’hi escamotejaven,
Altres saquejaven,
Altres no complien...
SINÓ ELL
....................
................
13 – 3 – 09
Li succeïa l’inesperat.
En cosa de segons, de ser-ne atleta
Un ser privilegiat...
Rebaixava sa altura.
Com podia ser?
Estava agenollat.
Demanant perdó per progressar
Dignament, en sa altura.
L’havien sotmès
Acomiadat del treball... i sense atur.
Huaria de fer front a la inversió
Que tenia vers la seva aimada famìlia.
Amb tot el que comportava.
L’havien agenollat...!!!
Fins el cap li tocava al terra...
Era un no res...
Sense redempció.
I per això vivia?
Per continuar l’espècie ?
Suposo que són les fotos del desastre de la neu i el vent d'aquest hivern tan dolent, fa molta pena veure la destrossa que ha causat aquest temporal, aquí també va fer molt mal , la veritat un se sent molt impotent davant d'un fet tan imprevisible. Fins aviat. mia
ResponEliminaA nosaltres ens en va arrencar dos només, son els que veus. El més prim de quan estava dret per que feia con una mitja esse i desprès arraassat. L'altre era un pi que tinc que fer-li un poema, la soca no sé si l'hauria abraçat, i sortien dos branques amb una copa de deu metres de diàmetre. Figura't les ventades que havia soportat, ara, els va agafar amb la terra tova i els va tombar de mala manera.Anton.
ResponEliminaFa peneta, eh? Quan els veies tan ufanosos i sucumbeixen... i sí, ens recorda la nostra mortalitat, catxis...
ResponEliminaQuan veus tot això és quan te´n adones de la veritable fragilitat de tot plegat...
ResponEliminaSalut!!!
La natura sempre ens té sorpreses preparades amb els elements que la fan viva.Anton.
ResponElimina