Pàgines

▼

dimecres, 17 de desembre del 2008

168 -- LLUM A LA BALCONADA





16 – 12 – 08

Llum a la balconada...
Truquen a porta nusos de ma
La claror no es veu ni es sent
La claror es esfumada
Per el terrat del vent
On lluita ma estimada.
No veig la llum
I em cobreix deliri.
No veig la llum
Encesa abans com ciri.
No veig la llum
Per molt, per més que miri.
...........................
Aparteu-vos núvols.
..................


16 – 12 – 08
Faig camí avant
Amb passa llarga.
Llenço la veu endavant
I el vent que s’hi atansa
Em porta a orella
La paraula que esclata.

Callaria avui
Per saber a temps
Que no dec parlar.

Els que van rere meu,
Seguint caminada
Escolten, senten ma veu
Que el vent els hi arrastra
I escolten complaguts
O ma veu reben amb desgana?
a

5 comentaris:

  1. Anònim17 de desembre del 2008, a les 23:29

    Endevinar la lluna darrere aquestes cortines i escoltar la teva veu en forma de poema és com veure llum en la foscor!
    La bellesa és única. Aquella que et conmou i et desperta els sentits.
    Gràcies anton. Bona nit

    ResponElimina
  2. rebaixes17 de desembre del 2008, a les 23:46

    Que bonic ho poses,Anton.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas18 de desembre del 2008, a les 1:25

    Escoltem complaguts, no en dubtis pas!

    ResponElimina
  4. rebaixes18 de desembre del 2008, a les 8:43

    Aixì seguiré parlant... No vull ser mut. Anton

    ResponElimina
  5. assumpta19 de desembre del 2008, a les 23:57

    Com arribo a misses dites ... ja ho ha dit la Carme, però jo m'hi uneixo: COMPLAGUTS, ANTON !

    ResponElimina